Distribució de l'orquestra simfònica

Les orquestres simfòniques tenen una distribució més o menys fixa, encara que la distribució pot variar en funció de les necessitats de l’obra que s’ha d’interpretar. Però principalment, els criteris més habituals a l’hora de distribuir una orquestra simfònica són els següents:

                   

         -Agrupar els instruments per famílies.

         -Separar els aguts (a l’esquerra) dels greus (a la dreta).

         -I allunyar del públic els instruments de més intensitat.

Com he dit abans, la distribució o col·locació dels instruments en l’orquestra por variar, de la mateixa forma que pot variar el nombre d’instrumentistes. Segons l’obra a interpretar, el nombre de components varia. En les orquestres simfòniques més grans, la família de corda pot estar formada per més de 70 representants: quaranta violins, deu violes, deu violoncels, sis contrabaixos i una o dues arpes.

La distribució més habitual és la següent:

            Com podem veure a la imatge anterior, la secció de corda, amb instruments menys sonors que els de vent o els de percussió, es col·loquen a prop del director. Darrer d’aquests es situen els intruments de vent-fusta (flautes, clarinets, oboès, fagots) i tot seguit, els de vent-metall (trompetes, trompes, trombons i tubes). I al fons, allunyada del director, estaria la percussió, molt més potent.

Ací tenim un vídeo on podem veure el Musicograma de l'audició "Guia d'orquestra per a joves" de Benjamin Britten per a treballar amb els alumnes de primària la distribució de l'orquestra simfònica.