Els instruments de vent-metall tenen un tub llarg i estret de metall que va
eixamplant-se gradualment desde l’embocadura fins a la campana. El so es
produeix a partir de la vibració dins l’embocadura dels llavis de l’instrumentista.
Destaquem:
TROMPETA
És el més petit i, per tant, el que fa les notes més agudes. És un dels
instruments més antics, i al seu origen se’l va assignar r un paper militar.
TROMPA
També s’anomena corn. El seu tub és un dels més llargs als instruments de
metall: la llargada supera els 7m. La trompa es desenvolupà inicialment a
França al segle XVII.
La trompa s’agafa amb la mà dreta en el pavelló. De vegades es tanca
parcialment l’entrada del pavelló (campana) i, d’aquesta forma es baixa l’afinació.
TROMBÓ
Antigament denominat “trombó de vares”. Va sorgir al segle XVI. El seu antecessor era el “sacabutxos”. Té un
cos bàsicament cilíndric, amb forma de campana.
TUBA
El seu inventor va ser Adolphe Sax. Al principi solament tenia tres pistons
com la trompeta i la trompa, però ara n’hi ha de quatre, cinc i fins a sis. És
l’instrument més greu i per tant més gran del grup dels metalls. Té pistons i a
causa del seu volum es toca assegut.
La funció de les tubes a l’orquestra sovint es reserva a fer de baix dels
trombons, essent un instrument poc utilitzat com a solista.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada