La secció de vent a l’orquestra simfònica no és tan nombrosa com la secció
de corda. Els instruments de la secció de vent són instruments que sonen
gràcies a la vibració de l’aire que l’instrumentista expulsa amb pressió contra
un bisell (flauta travessera, flautí), embocadura (trompeta, trompa, trombó,
tuba, corn, corneta, etc.) o a través d’una canya que pot ser doble (oboè, corn
anglès, fagot, contrafagot) o simple (clarinet, clarinet baix, saxòfon).
Ara ens centrem en els instruments de vent-fusta, denominats d’aquesta
manera perquè antigament estaven fets de fusta. Avui dia, les flautes travesseres
i els saxòfons es fabriquen en metalls.
FLAUTA TRAVESSERA I FLAUTÍ
Són instruments que tenen un bisell. L’aire produeix el so en ser tallat
pel bisell, no per la vibració dels llavis de l’instrumentista com en el cas
dels metalls.
CLARINET
Té un tub cilíndric, que només s’eixampla en el seu tram final per formar
la campana. Té una embocadura en forma de bec amb llengüeta simple de canya.
SAXÓFON
És l’instrument de vent-fusta de més recent invenció. De la mateixa forma
que la Tuba, la seua invenció va ser obra del constructor belga Adolphe Sax en
el segle XIX. Igual que el clarinet, té una embocadura en forma de bec amb
llengüeta simple de canya. I també incorpora un sistema de claus semblant al
del clarinet, basat en el Sistema Böhm.
OBOÈ
L’oboè es desenvolupà al llarg del segle XVII i immediatament s’incorpora a
l’orquestra. L’oboè té una embocadura de llengüeta doble, feta amb dues làmines
de canya molt fines que es lliguen entre elles amb una petita corda i s’ajusten
a un petit tub metàl·lic, tudell.
FAGOT
L’embocadura, com la de l’oboè, és de llengüeta doble amb doble canya.
Existeix també el contrafagot, que sona una octava més baixa.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada