La secció de percussió s’ha
desenvolupat de forma més lenta que les altres seccions al llarg de la historia
de la música. Fins al segle XVIII, a les orquestres solament hi havien timbals,
molt rudimentàries. Però va ser con Héctor Berlioz al segle XIX quan s’hi van incorporar
nous integrants a la secció de percussió progressivament.
Els instruments de percussió es
divideixen en dos grans grups: els instruments que tenen un so determinat (són
tots aquells que poden interpretar una melodia perquè tenen la capacitat de produir
diferents notes afinades); i els instruments amb so indeterminat (són aquells
que no poden produir notes diferenciades en afinació, només produeixen ritmes
molt variats.
Al grup d’instruments amb so
determinat distingim: instruments de metall, com els metal·lòfons (vibràfon) i
les campanes tubulars (tubs metàli·lics llargs disposats en forma de teclat penyat,
amb un so molt semblant a les campanes d’esglèsia; i instruments de plaques de fusta
(xilòfon, marimba).
I al grup d’instruments amb so
indeterminat trobem: instruments de membrana (Bombo, timbales, bongos i caixa);
instruments de metall (cortina, plats, gong, picarols i triangle); i
instruments de fusta (caixa xinesa, pals, güiro i castanyoles).
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada