Passa al contingut principal

L'Orquestra Simfònica a l'escola

Cercar en aquest blog

VÍDEOS

Obtén l'enllaç
Facebook
X
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions

Ací podeu accedir al meu canal Youtube

Aquest és el meu Pechakucha de la meua unitat didàctica

"L'Orquestra Simfònica a l'Escola"

Hangouts temàtica unitats didàctiques:

Obtén l'enllaç
Facebook
X
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars

Secció de Vent-Metall

Els instruments de vent-metall tenen un tub llarg i estret de metall que va eixamplant-se gradualment desde l’embocadura fins a la campana. El so es produeix a partir de la vibració dins l’embocadura dels llavis de l’instrumentista. Destaquem: TROMPETA És el més petit i, per tant, el que fa les notes més agudes. És un dels instruments més antics, i al seu origen se’l va assignar r un paper militar. TROMPA També s’anomena corn. El seu tub és un dels més llargs als instruments de metall: la llargada supera els 7m. La trompa es desenvolupà inicialment a França al segle XVII. La trompa s’agafa amb la mà dreta en el pavelló. De vegades es tanca parcialment l’entrada del pavelló (campana) i, d’aquesta forma es baixa l’afinació. TROMBÓ Antigament denominat “trombó de vares”. Va sorgir al segle XVI. El seu antecessor era el “sacabutxos”. Té un cos bàsicament cilíndric, amb forma de campana. TUBA El seu inventor va ser Adolphe Sax. Al principi solament tenia tr

Distribució de l'orquestra simfònica

Les orquestres simfòniques tenen una distribució més o menys fixa, encara que la distribució pot variar en funció de les necessitats de l’obra que s’ha d’interpretar. Però principalment, els criteris més habituals a l’hora de distribuir una orquestra simfònica són els següents: -Agrupar els instruments per famílies. -Separar els aguts (a l’esquerra) dels greus (a la dreta). -I allunyar del públic els instruments de més intensitat. Com he dit abans, la distribució o col·locació dels instruments en l’orquestra por variar, de la mateixa forma que pot variar el nombre d’instrumentistes. Segons l’obra a interpretar, el nombre de components varia. En les orquestres simfòniques més grans, la família de corda pot estar formada per més de 70 representants: quaranta violins, deu violes, deu violoncels, sis contrabaixos i una o dues arpes. La distribució més habitual és la següent: Com podem veure a la imatge ant

Secció de Vent-Fusta

La secció de vent a l’orquestra simfònica no és tan nombrosa com la secció de corda. Els instruments de la secció de vent són instruments que sonen gràcies a la vibració de l’aire que l’instrumentista expulsa amb pressió contra un bisell (flauta travessera, flautí), embocadura (trompeta, trompa, trombó, tuba, corn, corneta, etc.) o a través d’una canya que pot ser doble (oboè, corn anglès, fagot, contrafagot) o simple (clarinet, clarinet baix, saxòfon). Ara ens centrem en els instruments de vent-fusta, denominats d’aquesta manera perquè antigament estaven fets de fusta. Avui dia, les flautes travesseres i els saxòfons es fabriquen en metalls. FLAUTA TRAVESSERA I FLAUTÍ Són instruments que tenen un bisell. L’aire produeix el so en ser tallat pel bisell, no per la vibració dels llavis de l’instrumentista com en el cas dels metalls. CLARINET Té un tub cilíndric, que només s’eixampla en el seu tram final per formar la campana. Té una embocadura en forma de

Amb la tecnologia de Blogger