El saxòfon, un instrument cada vegada més utilitzat en les orquestres simfòniques

El saxòfon és un instrument de vent-fusta inventat per AdolpheSax (un cèlebre fabricant d’instruments nascut a Dinant (Bèlgica) en el segle XIX. El va crear per a millorar el clarinet pel que fa a la intensitat i a la força.

Actualment la família dels saxòfons està formada per 7 instruments (Sopranino, Soprano, Alt, Tenor, Baríton, Baix i Contrabaix).

Aquest instrument desgraciadament no està inclòs dins de la plantilla orquestral com a component de la mateixa. El seu paper a l’orquestra és ocasional i la majoria de vegades que participa té un paper solista. En les seues intervencions es destaca la qualitat sonora, el color i la riquesa tímbrica de l’instrument, així com la expressivitat.

Els motius pels quals el saxòfon no forma part habitual de l’orquestra són diversos: d’una banda, la invenció del saxòfon va ser tardana i, d’aquesta manera, no van haver partitures anteriors a 1840 i la plantilla orquestral ja estava ben definida quan va aparèixer aquests instrument. I sobretot, els compositors desconeixien del instrument.



Però va ser Héctor Berlioz va compondre la primera obra que es conec per a saxòfon en 1844. L’obra s’anomena “Canto Sacro”. Després de Berlioz i, a poc a poc, el saxòfon s’utilitza cada vegada més a les orquestres, com per exemple George Gershwin, que va incloure Saxòfon Alt, Tenor i Baríton a la seua obra “An American Paris”.

Comentaris