El saxòfon és un instrument de
vent-fusta inventat per AdolpheSax (un cèlebre fabricant d’instruments nascut a
Dinant (Bèlgica) en el segle XIX. El va crear per a millorar el clarinet pel
que fa a la intensitat i a la força.
Actualment la família dels
saxòfons està formada per 7 instruments (Sopranino, Soprano, Alt, Tenor,
Baríton, Baix i Contrabaix).
Aquest instrument desgraciadament
no està inclòs dins de la plantilla orquestral com a component de la mateixa.
El seu paper a l’orquestra és ocasional i la majoria de vegades que participa
té un paper solista. En les seues intervencions es destaca la qualitat sonora,
el color i la riquesa tímbrica de l’instrument, així com la expressivitat.
Els motius pels quals el saxòfon
no forma part habitual de l’orquestra són diversos: d’una banda, la invenció
del saxòfon va ser tardana i, d’aquesta manera, no van haver partitures
anteriors a 1840 i la plantilla orquestral ja estava ben definida quan va aparèixer
aquests instrument. I sobretot, els compositors desconeixien del instrument.
Però va ser Héctor Berlioz va compondre
la primera obra que es conec per a saxòfon en 1844. L’obra s’anomena “Canto Sacro”.
Després de Berlioz i, a poc a poc, el saxòfon s’utilitza cada vegada més a les
orquestres, com per exemple George Gershwin, que va incloure Saxòfon Alt, Tenor
i Baríton a la seua obra “An American Paris”.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada