En l’entrada anterior
vam veure que segons el nombre de components, una orquestra pot ser: orquestra
de cambra, amb pocs instrumentistes; o orquestra simfònica, amb un gran nombre
de components. Avui ens centrarem en l’orquestra simfònica, la gran agrupació
instrumental més important, que agrupa quatre seccions diferents d’instruments:
una gran secció corda amb unes seccions més reduïdes de vent, de fusta i de
metall (o coures) i percussió. De vegades també trobem arpes, instruments de
tecla i saxòfons.
L’orquestra simfònica
va sorgir de l’evolució de l’orquestra de cambra que durant els segles XVII i
XVIII va anar afegint nous instruments i ampliant la seua plantilla. En aquest
sentit, alguns compositors van destacar per compondre obres per a grans
orquestres com per exemple Berlioz, Richard Wagner o Mahler, que van escriure
obres per a formacions de més de 200 músics.
L’orquestra simfònica
que coneixem actualment va assolir la seua grandària i les proporcions en el
segle XIX. Els instruments també evolucionaren i aconseguiren un major volum i
uniformitat. Així mateix, el segle XX va ser un segle de llibertat i
experimentació amb les orquestres i els compositors de vegades afixen o exclouen
instruments, depenent dels efectes que vulguin aconseguir.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada