La secció de corda és
el grup més nombrós en una orquestra simfònica, i està formada pels instruments
de corda. S’anomenen així perquè tenen unes cordes que es troben situades i
tensades sobre la caixa de l’instrument. Aquesta família es divideix en
instruments de corda pinçada i instruments
de corda fregada.
En aquesta secció
destaquen els instruments de corda fregada: l’arquet amb què es freguen les
cordes està format per una metxa de crins ben tibada entre els dos extrems
d’una vareta, i aquesta metxa es frega amb una resina que s’obté de saba de pi.
Així la resina permet que les crins s’enganxin a les cordes de l’instrument i
que les facin vibrar. Aquesta família la formen:
VIOLINS I VIOLES
És l’instrument de
corda més habitual en les composicions de la darreria del segle XVII i tot el
segle XVIII. És el més petit i el més agut de la família. Té quatre cordes que
antigament eren de budell.
Les violes son un por
més grans que els violins. També té quatre cordes, afinades per
quintes. A més a més, els materials i la forma són iguals als dels violins.
VIOLONCELS
Són més grans.
Tradicionalment és considerat com l’instrument que més s’assembla a la veu
humana.
CONTRABAIXOS
És el més greu i gran
d’aquesta família. Es fa sonar amb l’arquet com la resta dels instruments d’aquesta
família, però és habitual que les cordes siguen polzades en “pizzicato”.
Per últim, moltes vegades també trobem a l’orquestra simfònica l’arpa, un instrument
de corda pinçada, es toca directament amb els dits; i el piano, considerat avui
dia el rei dels instruments per tenir majors possibilitats harmòniques i
dinàmiques. Les cordes son percudides dins la caixa de ressonància.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada